| |
No és d'estranyar que aquesta pràctica amb tant recorregut a la gastronomia popular mundial hagi ressorgit amb una nova denominació, ja que ha esdevingut tendència. D'una banda, el “trash cooking” permet reutilitzar les sobres per fer-ne nous plats i, d'aquesta manera, reduir el malbaratament alimentari i la nostra petjada ecològica.
D'altra banda, s'ha inaugurat una nova cuina que inclou aliments que abans es consideraven que havien de ser descartats, com ara vísceres de peix, fetge d'animals, plàncton o pells de peix, fruita i verdura. Per tant, aquesta tendència demana un aprofitament més complet i integral dels aliments amb els quals cuinem, tot fent un replantejament de què és apte i bo pel consum humà.
 |
____
|
A més, hem de tenir en compte que una part important del malbaratament alimentari es deu a descartar aliments en bon estat però que per criteris estètics, com ara la forma, color o brillantor del producte, es decideix llençar-los a les escombraries. És el que es coneix com a "menjar lleig" i que tant és rebutjat, especialment, per la indústria alimentària.
Els criteris per no utilitzar menjar en bon estat es basen només a una mania que tenim, on es relaciona la presentació de l'aliment amb si és o no apte per la nostra salut. Així doncs, per practicar un bon "trash cooking" hem de fer prevaldre l'estat i el sabor de l'aliment, i no la seva presentació. Un exemple clar el trobem en les verdures i fruites, ja que naturalment adquireixen formes variades i, fins i tot, deformades; però, tanmateix, es tracta de productes frescos i ecològics.
|
| |
|
|
Com hem vist, es tracta d'una tendència que podem aplicar fàcilment amb petits actes i optant per un plantejament més global sobre el consum dels aliments. Segurament, els nostres avis i àvies ens diran que, precisament, el progrés també vol dir recuperar tot el que és bo de la nostra tradició i, també, de la del món culinari.
|
|